les rialles d’un infant a la seva llar. Com tots els senyors de l’època organitzaven caceres.Un dia,
trobant-se a la Fou, veieren entre l’herbatge la silueta d’una cérvola blanca i per més que
intentaren d’aconseguir-la sempre s’escapava.
Un cop el senyor la va poder acorralar i quan creia tenir-la va trobar a més de la cérvola una dolça criatura i la va prendre com a filla. Passaren molts anys i es convertí en una formosa noia. Era l'atracció dels joves nobles de la rodalia però ella els defugia dient que només es casaria amb el galant que aconseguís caçar la Cérvola Blanca Un jove que li tenia el cor robat afirmà amb veu alta: -Senyora, jo prometo, per dintre d’un any, caçar la Cérvola Blanca.
El jove incansablement la buscava, a vegades se li apareixia però li tornava a desaparèixer
misteriosament. Fins que un dia passejant-se per la Fou se li aparegué un vellet que li digué
que l’ajudaria a caçar la Cérvola Blanca si ell li donava l’ànima. Ell acceptà; el vellet desaparegué
per on es avui en dia la Cova del Diable. El jove tot seguint les instruccions del vellet, que era el
dimoni en persona, anà al lloc indicat. En aquell mateix instant se li aparegué la Cérvola Blanca;
ell aprofitant l’ocasió li tirà una sageta i va ferir l’animal. Perseguí amb totes les seves forces la
Cérvola però aquesta s’amagà entre els matolls. El seu perseguidor, feu el mateix i travessant
l’obstacle, veié la figura de la noia que ell estimava. Va guarir la Cérvola ferida i llavors ell
li digué que havia complet com a cavaller. Ella, en conseqüència, va respondre-li que demanés el
que vogués. El jove li demanà que fugissin del món i visquessin junts per sempre. Havent dit
això el toll’obrí i els va engolir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada