EL CAMPANAR I EL RUC DE LA GRANADA.
Vet-ho aquí que una vegada hi havia un ruc que no menjava i cada dia perdia més. Tot passejant-lo per la carrerada i dia rere dia, passar per darrere l’església l’animal mirava frisós un lletsó que havia nascut dalt del campanar. Els veïns li aconsellaren fer-li menjar aquella herba de la qual n’estava tan engelosit. I ja els teniu tots muntant bastides, taulons i corrioles per pujar l’animal dalt el campanar. Lligat pel coll l’empenyeren amunt mentre els més saberuts que s’ho miraven anaven dient “Mireu com riu de content que està abans de prendre la medecina”. No s’adonaven que l’estaven escanyant i, per sort o per desgràcia, abans que arribés a dalt es trencaren les cordes i tota la bastida se’n va anar a n’orris. No en quedà notícia si el ruc va morir o no, però el clot que feren va ser anomenat la Bassa Pedrera, lloc on es troba la plaça de Sant Joan, darrera l’església.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada